lirik lagu com una bombolla – antònia font

he ressuscitat
he obert els ulls i vos he aplegat
que me regàveu es desert
ara no florirà en tot s’hivern

demà me trobaré
piscines, nenúfars, blanc d’ametler
pianos de coa que s’encén
se fonen de música i de plaer

desil·lusionat
m’ha travessat un colador
però ja estic millor
només un poc deshidratat

desenamorat
he arribat tard i m’ho he perdut
què vas de brut!
t’haurem de reciclar

m’he embar-ssat
què faré ara amb aquest infant
que no vol creure, és tan pet-t
menja pastilles de colorins

sense llit estic malalt
ficcions i realitats
sa tele me vetla
he dormit en es sofà

avorrit i entotsolat
he descobert un bon amic
és una neurona
que me ven sa llibertat

tanca sa porta i surt per sa finestra
com una bombolla de mistol
explotaràs i seràs una tempesta
que tronarà fins a s’horitzó

devallaràs i regaràs sa terra
pren vitemines sa llavor
d’una miloca que aspira a ser un cometa
i poeta d’ofici a sa tardor